[ anterior ] [ Resum ] [ Nota de Copyright ] [ Continguts ] [ següent ]

Instal·lació de Debian GNU/Linux 3.0 per a Intel x86
Capítol 5 L'arrencada del sistema d'instal·lació


En molts casos està subjecte a limitacions, podeu arrencar el sistema d'instal·lació des d'un CD-ROM Debian GNU/Linux,disquet, una partició de disc dur o des d'una altra màquina mitjançant una xarxa d'àrea local.


5.1 Arguments dels paràmetres d'arrencada

Els paràmetres d'arrencada del nucli Linux són generalment usats per a assegurar-se de que els perifèrics són tractats apropiadament. Per a la major part dels perifèrics el nucli en pot auto-detectar informació. No obstant, en alguns casos tindreu que ajudar al nucli una mica.

Si esteu iniciant des del Rescue Floppy o des del CD-ROM us apareixerà un indicatiu d'arrencada, boot:. Podeu trobar més detalls de com usar els paràmetres d'inici del Rescue Floppy en Arrencant des de disquets, Secció 5.3. Si esteu iniciant des d'un sistema operatiu existent tindreu que usar un altra mètode per a passar paràmetres d'arrencada. Per exemple, si esteu instal·lant des de DOS, podeu editar el fitxer install.bat amb qualsevol editor de text. Podeu trobar una àmplia informació a sobre dels paràmetres d'arrencada en el Linux BootPrompt HOWTO; aquesta secció només conté un esbós dels paràmetres més notables.

Si és la primera vegada que s'està arrencant el sistema, escolliu els paràmetres d'arrencada per defecte (això seria; no intenteu establir cap argument) i comprobeu si funciona correctament. Probablement ho faci. Si no fos així, en acabat podeu reiniciar i cercar els paràmetres especials que informaran al sistema a sobre del vostre maquinari.

Quan el nucli arrenca, ha d'emetre un missatge al principi del proces Memory: availk/totalk available. total ha de coincidir amb la quantitat total de memòria RAM, en kilobytes. Si no coincideix amb la quantitat total de RAM que teniu actualment instal·lada necessitareu usar el paràmetre mem=ram, on ram és la quantitat total de memòria acompanyada del sufix "k" per a kilobytes o "m" per als megabytes. Per exemple, dues maneres de dir el mateix serien; mem=65536k i mem=64m ambdos serien 64MB de RAM.

Alguns sistemes tenen disquets amb "DCLs invertits". Si reveu errors de lectura des del disquet, tot i que sabeu del cert que aquest està bé intenteu-ho amb el paràmetre floppy=thinkpad.

En alguns sistemes, com en els IBM PS/1 o ValuePoint (que tenen controladores de disc ST-506), la unitat IDE pot no ser reconeguda adequadament. Intenteu-ho novament, primer sense paràmetres i observeu si la unitat IDE és reconeguda correctament. Si no, determineu-ne la geometria de la unitat (cilindres, capçals i sectors) i useu el paràmetre hd=cilindres,capçals,sectors.

Si el vostre monitor només és capaç de suportar blanc i negre, useu l'argument d'arrencada mono. D'altra manera la vostra instal·lació usarà color, que és el mode per defecte.

Si esteu arrencant des d'una consola sèrie, generalment el nucli ho detectarà. Si també teniu una targeta de vídeo (framebuffer) i un teclat connectats a l'ordinador amb el que voleu arrencar via consola sèrie, tindreu que passar l'argument console=dispositiu al nucli, a on dispositiu és el vostre dispositiu sèrie, que usualment és quelcom semblant a "ttyS0".

Novament podeu trobar més detalls a sobre dels paràmetres d'arrencada en el Linux BootPrompt HOWTO, incloënt-hi consells per a maquinari desconegut. Alguns dels problemes més comuns s'inclouen més avall en Localització de problemes del sistema d'instal·lació, Secció 5.5.


5.1.1 Arguments per a dbootstrap

El sistema d'instal·lació reconeix alguns arguments que poden ser-nos útils.

quiet
Aquest causa que el sistema d'instal·lació suprimeixi els missatges de confirmació i intenta arreglar l'assumpte sense soroll. Si esteu familiaritzat amb el sistema d'instal·lació podreu apreciar que aquesta és una opció agradable per a silenciar el proces.
verbose
Pregunta constantment sobre les qüestions usuals.
debug
Emet missatges de depuració addicionals en la bitàcola (log) del sistema d'instal·lació (vegeu Usant la shell i mirant la bitàcola (els log), Secció 5.6.1), incloënt-hi el comandament executat.
bootkbd=...
Preselecciona el teclat que desitgeu usar, p.e; bootkbd=qwerty/us
mono
Usa monocrom abans que el mode en color.


5.2 Arrencant des d'un CD-ROM

El millor camí per a molta gent hauria de ser usar un joc de CD de Debian. Si teniu un joc de CD i la vostra màquina suporta l'arrencada directa des de CD, endavant! Simplement configureu el vostre sistema per a arrencar des d'un CD tal i com es descriu en Selecció del dispositiu d'arrencada, Secció 3.6.2, inseriu el vostre CD, reinicieu i procediu amb el següent capítol.

Podria ser que necesitèssiu configurar el vostre maquinari tal i com s'indica en Selecció del dispositiu d'arrencada, Secció 3.6.2. Llavors inseriu el CD-ROM en la unitat i reinicieu. El sistema hauria d'arrencar i presentar-vos l'indicatiu boot:. Aquí podreu entrar els vostres paràmetres d'arrencada o simplement fer enter.

Noteu que el joc de CD-ROM oficials per a Intel x86 disposa de diferents "sabors" depenent del CD-ROM amb que arrenqueu. Vegeu Escollint el joc d'instal·lació correcte, Secció 4.2.1 per a un debat a sobre dels diferents sabors. Aquests són els diferents sabors disponibles en els diferents CD-ROM:

CD 1
Arrenca el sabor "vanilla".
CD 2
Arrenca el sabor "compact".
CD 3
Arrenca el sabor "idepci" (sols 2.2r3 o posteriors)
CD 4
Arrenca el sabor "udma66" (sols 2.2r3 o posteriors)

De tal manera que si voleu arrencar amb un dels sabors anteriorment citats haureu d'inserir el CD-ROM en la unitat per a arrencar. Si el vostre sistema no pot arrencar directament des de CD-ROM o simplement no funciona, no desespereu; simplement haureu d'executar E:\install\boot.bat des de DOS (reemplaceu E: per la lletra asignada per DOS a la vostra unitat de CD-ROM) per a executar el proces d'instal·lació.

Executeu el fitxer boot.bat que estarà localitzat en el directori \boot del vostre CD. Llavors passareu a Arrencant en el vostre nou sistema Debian, Capítol 8.

També podreu recorrer a la instal·lació des d'una partició FAT (DOS), si teniu l'opció d'arrencada del instal·lador en el disc dur. Mireu Arrencant des d'una partició DOS, Secció 5.4.1 més avll per a més informació a sobre d'instal·lar amb aquest mètode.

Noteu que certes unitats de CD poden requerir de controladors especials i que aquestes seran innaccessibles durant els primers moments de la instal·lació. Si resulta que el mode estàndard per a arrencar des d'un CD no funciona pel vostre maquinari, reviseu aquest capítol i llegiu a sobre de nuclis alternatius i mètodes d'instal·lació amb els que pogueu treballar.

Encara que no pogueu arrencar el CD-ROM, probablement necessiteu instal·lar els components del sistema Debian i pd'altres paquets des del vostre CD-ROM. Simplement arrenqueu usant un medi deferent com ara els disquets. I en el seu moment asenyalar-li la ruta a la unitat de CD-ROM per a instal·lar el sistema operatiu, sistema base i d'altres paquets addicionals des d'aquesta.

Si teniu problemes arrencant, mireu Localització de problemes del sistema d'instal·lació, Secció 5.5.


5.3 Arrencant des de disquets

Arrencar des de disquets està suportat per moltes plataformes.

Tindreu que descarregar les imatges de disquet que necessiteu i crear els disquets amb les imatges de Creant disquets a partir d'imatges de disc, Secció 4.3. Per a modificar el Rescue Floppy; mireu Reemplaçant el nucli del Rescue Floppy, Secció 10.3.

Arrencar des del Rescue Floppy és fàcil: poseu el Rescue Floppy en la disquetera priumària i sortiu del sistema com ho feu normalment i torneu-lo a engegar.

Noteu que en algunes màquines, Control-Alt-Delete no és el més adequat per a reiniciar la màquina, es recomana un reinici "hard" (dur). Si esteu instal·lant des d'un sistema operatiu ja existent (p.e., des de DOS) no tindreu opció. En cas contrari, si us plau reinicieu correctament quan arrenqueu.. El disquet serà accesible i podreu veure una pantalla que presenta el Rescue Floppy i finalitza amb l'indicatiu boot: .

Si esteu seguint un mètodealternatiu per a arrencar el sistema, seguiu les instruccions i espereu l'indicatiu boot: per a seguir. Si esteu arrencant des de disquets més petits que 1.44MB, o, de fet, sempre que arrenqueu des d'un disquet en la vostra arquitectura, haureu d'usar el mètode d'arrencada de disc ram (ramdisk), pel que necessitareu el disc arrel (Root Disk).

Podeu fer dues coses en l'indicatiu boot:. Podeu premer les tecles de funció des de F1 fins a F10 per a veure unes quantes pègines amb informació d'ajuda o podeu arrencar el sistema.

Informació a sobre dels paràmetres d'arrencada la qual pot ser útil podeu trobar-la prement F4 i F5. Si voleu afegir cap paràmetre en la línia de comandament de l'arrencada, assegureu-vos d'escriure el mètode d'arrencada (que per defecte es linux) i un espai abans del primer paràmetre (p.e. linux floppy=thinkpad). Si simplement premeu Enter, això serà el mateix que escriure simplement linux sense cap paràmetre especial.

El disc s'anomena Rescue Floppy degut a que podeu arrencar el sistema des de ell i reparar-lo si aquest té cap problema que el faci inaccesible des del disc dur. De manera que, deseu aquest disquet després de que hagueu instal·lat el vostre sistema. Premeu F3 per a aconseguir informació de com usar el Rescue Floppy.

Després de premer Enter, veureu el missatge Loading..., seguit per Uncompressing Linux... i tot un seguit d'informació a sobre del maquinari en el vostre sistema. Podeu trobar més informació a sobre d'aquesta fase del procés d'arrencada més avall en Interpretant els missatges de càrrega del nucli, Secció 5.5.3.

Si escolliu un mètode d'arrencada no per defecte, p.e. "ramdisk" (disc ram) o "floppy" (disquet), s'us demanarà que inseriu el Root Floppy (disquet arrel). Inseriu-lo en la unitat de disc primària i premeu Enter. (Si escolliu floppy1 inseriu el Root Floppy en la unitat de disc segundària.) Després d'arrencar des del disquet de rescat (rescue), es requerirà el disquet arrel (root). Inseriu-lo, premeu Enter i el contingut serà carregat en memòria. El programa instal·lador dbootstrap s'executarà automàticament.

Si teniu problemes arrencant, mireu Localització de problemes del sistema d'instal·lació, Secció 5.5.


5.4 Arrencant des del disc dur

Arrencar des d'un sistema operatiu ja existent sovint és una opció convenient; per a molts sistemes aquesta és l'única mètode d'instal·lació suportat.

Per a arrencar la instal·lació des del disc dur, necessitareu completar la descàrrega i ubicar els fitxers necessaris en Preparar els fitxers per a l'arrencada des del disc dur, Secció 4.4.


5.4.1 Arrencant des d'una partició DOS

L'arrencada en DOS (no Windows) sense carregar cap controlador. Per a fer-ho heu de prémer F8 exactament en el moment correcte (i opcionalment sel·leccionar l'opció "safe mode command prompt only"). Entreu al subdirectori que sigui del vostre sabor, p.e: cd c:\current\compact. Despres, executeu install.bat. El nucli serà carregat i s'executarà el sistema d'instal·lació.

Si teniu cap problema arrencant, mireu Localització de problemes del sistema d'instal·lació, Secció 5.5.

Si teniu cap problema arrencant, mireu Localització de problemes del sistema d'instal·lació, Secció 5.5.


5.5 Localització de problemes del sistema d'instal·lació



5.5.1 Fiabilitat del disquet

El problema més important per a la gent que instal·la Debian sembla ser la llegibilitat dels disquets.

El Rescue Floppy és el disquet amb més problemes, degut a que es llegit directament pel maquinari, abans d'arrencar Linux. Sovint, el maquinari no llegeix correctament el disc de controladors de Linux i pot parar-se sense imprimir cap missatge d'error si aquest llegeix dades incorrectes. També poden haber-hi falles en el Driver Floppiesla majoria indicades amb una inundació de missatges a sobre d'errors E/S en el disc.

Si teniu aturada la instal·lació en un disquet en particular, el primer que tindríeu que fer és tornar a descarregar la imatge del disquet i escriure-la en un altre disquet. Reformatejar l'antig disquet pot no ésser suficient, tot i que sembli que el disquet ha estat reformatejat i escrit sense errades. De vegades és útil intentar escriure el disquet des d'un sistema diferent.

Un usuari ens reporta que ell va tindre que escriure les imatges tres vegades en un disquet abans de que aquest li funcionés i en acabat tot li va anar com la seda.

D'altres usuaris han reportat que simplement reiniciant unes quantes vegades amb el mateix disquet en la disquetera poden arrencar amb éxit. Aquest és un error (bug) degut al maquinari o microprogramari dels controladors de la disquetera.


5.5.2 Configuració de l'arrencada

Si teniu problemes i el nucli es penja durant el proces d'arrencada, no us reconeix els perifèrics que teniu actualment o no reconeix els dispositius correctament el primer que s'ha de fer es comprobar els paràmetres d'arrencada, tal i com es debat en Arguments dels paràmetres d'arrencada, Secció 5.1.

Sovint, els problemes es poden solucionar eliminant les extensions, perifèrics i provant de reiniciar un altre cop. Els mòdems interns, targetes de so i dispositius Plug-n-Play poden ser especialment problemàtics.

Aquestes són, algunes, de les limitacions del nostre joc de disquets d'arrencada respecte al maquinari suportat. Algunes plataformes Linux poden no suportar directament els disquets d'arrencada. Si aquest és el cas, podeu crear un disquet de rescat personalitzat, mireu Reemplaçant el nucli del Rescue Floppy, Secció 10.3) o investigar les instal·lacions per xarxa.

Si teniu una màquina molt antiga i el nucli es penja despres de dir Checking 'hlt' instruction..., llavors haurieu d'escollir l'argument d'arrencada no-hlt, que deshabilita aquest test.


5.5.3 Interpretant els missatges de càrrega del nucli

Durant la seqüència d'arrencada podeu veure molts missatges amb la forma can't find "algo" o "algo" not present, can't initialize "algo" o fins i tot this driver release depends on "algo". La majoria d'aquests missatges són inofensius. Veieu aquests missatges per que el nucli del sistema d'instal·lació està construït per a executar-se en una gran varietat de dispositius perifèrics. Obviament, cap ordinador tindrà tots els perifèrics possibles pel que el sistema operatiu pot emetre uns quants renecs fins que tots els vostres dispositius hagin estat reconeguts. També podreu observar el sistema pausat durant un temps. Això succeeix quan està esperant la resposta d'algun dispositiu i aquest no està present en el seu sistema. Si trobeu que el temps que es pren el sistema per a arrencar és inacceptablement llarg, més tard podreu crear un nucli personalitzat (mireu la Compilació d'un nou nucli, Secció 9.5).


5.5.4 dbootstrap Reportar un problema

Si feu la fase d'arrencada inicial però no podeu completar la instal·lació, L'opció del menú de dbootstrap "Reportar un problema" pot ser d'ajuda. Aquest crea dbg_log.tgz en un disquet, dis dur o sistema de fitxers muntat per nfs. dbg_log.tgz detalla l'estat del sistema (/var/log/messages, /proc/cpuinfo etc.). dbg_log.tgz pot proporcionar pistes a sobre d'on us vàreu equivocar i com arreglar-ho. Si voleu reportar un error (bug) podeu adjuntar-lo a aquest fitxer coma informe d'error (bug report).


5.5.5 Reportant errors (bugs)

Si encara teniu problemes, si us plau, envieu-nos un informe d'error. Envieu un email a submit@bugs.debian.org. Hi haureu d'incloure el següent com a primeres línies de l'email:

     Package: boot-floppies
     Version: versió

Assegureu-vos d'escriure en versió, quina versió del conjunt de boot-floppies esteu usant. Si no coneixeu la versió, useu la data de descàrrega del floppies i afegiu la distribució a la que pertanyen (p.e. "stable", "frozen", "woody").

També hi tindríeu que incloure la següent informació en el vostre report d'error:

     sabor:        sabor de la imatge que heu usat 
     architecture:    i386
     model:           el vostre maquinari en general, venedor i model
     memòria:         quantitat de RAM
     scsi:            adaptador SCSI, si teniu
     cd-rom:          model de CD-ROM i tipus d'interfície, p.e: ATAPI
     targeta de xarxa:interfície de la targeta de xarxa, si teniu
     pcmcia:          detalls de tots els dispositius PCMCIA

Depenent de la naturalesa de l'error, també pot ser útil reportar com esteu instal·lant, discs IDE o SCSI, d'altres perifèrics com targetes de so, capacitat del disc i model de la targeta gràfica.

En el report d'error, descriviu el problema, incloent-hi els últims missatges visibles del nucli en el cas d'una caiguda del nucli. Descriviu les passes que vàreu seguir quan el sistema va tindre aquest problema.


5.6 Introducció a dbootstrap

dbootstrap és el nom del programa que s'executa junt amb el sistema d'instal·lació. És el responsable de la configuració inicial del sistema i de la instal·lació del "sistema base".

La principal tasca de dbootstrap i el principal propòsit de la seva configuració inicial serà el configurar els elements essencials del sistema. Per exemple, potser necessitareu usar alguns "mòduls del nucli" els quals són controladors direccionats a dins del nucli. Aquests mòduls inclouen controladors de maquinari, controladors de xarxes, suport especial d'idiomes i suport per a d'altres perifèrics tot i que no hagin estat automàticament construïts pel nucli que esteu usant.

Particionament, formateig del disc i configuració de la xarxa també des de dbootstrap. Aquesta configuració essencial serà el primer que és farà, doncs sovint sol ser necessària pel correcte funcionament del vostre sistema.

dbootstrap és una simple aplicació basada en caràcters (en text), dissenyat per a una màxima compatibilitat en totes les situacions posibles (com ara la instal·lació sobre una línia sèrie). Amb un us realment senzill. Us guiarà a traves de les diferents passes del proces d'instal·lació d'un mode lineal. També us permetrà retrocedir i repetir-les si creieu haver comes alguna errada.

La navegació per dbootstrap és fà amb les tecles del cursor, Enter i Tab.


5.6.1 Usant la shell i mirant la bitàcola (els log)

Si teniu experiència en Unix o Linux premeu Alt-F2 per a accedir a la segona consola virtual. Això seria la tecla Alt a l'esquerra de la barra espaiadora i la tecla de funció F2 premudes al mateix temps. Us apareixerà una pantalla diferent executant un clon del Bourne shell anomenat ash. En aquest punt estareu iniciant des de la RAM del disc amb un joc limitat d'utilitats Unix disponibles per al seu us. Podreu veure els programes disponibles amb el comandament ls /bin /sbin /usr/bin /usr/sbin. Useu els menús per a realitzar qualsevol tasca que aquests siguin capaços de fer — La shell i els comandaments només són per si res anes malament. Concretament, sempre tindríeu que usar els menús per a activar la vostra partició d'intercanvi (swap), doncs el programa del menú no detecta si ho heu fet prèviament des de la shell. Premeu Alt-F1 per a tornar als menús. Linux proveeix de fins a 64 consoles virtuals tot i que el Rescue Floppy sols n'usi algunes poques.

Els missatges d'error són redireccionats cap a la tercera consola virtual (coneguda com tty3). Hi tindreu accés prement Alt-F3 (mantingueu la tecla Alt premuda fins que premeu la tecla de funció F3); retornareu a dbootstrap amb Alt-F1.

També podeu trobar aquests missatges en /var/log/messages. Despres de la instal·lació, aquest fitxer de la bitàcola és copiarà a /var/log/installer.log en el vostre nou sistema.


5.7 ``Notes del llan&231;ament''

La primera pantalla de dbootstrap us presentarà les ``Notes del llan&231;ament''. Aquesta pantalla presenta informació de versió pel programa boot-floppies que esteu usant i dona una breu introducció pels desenvolupadors de Debian.


5.8 ``Men&250; Principal de la Instal&183;laci&243; de Debian GNU/Linux''

Podeu veure una caixa de diàleg que diu ``El programa d'instal&183;laci&243; est&224; determinant l'estat actual del vostre sistema i la seg&252;ent passa del sistema d'instal&183;laci&243; que ha d'executar-se.''. En alguns sistemes aquesta passarà massa ràpid per a llegir-la. Veureu aquesta caixa de diàleg entre cada passa del menú principal. El programa d'instal·lació, dbootstrap, comprovarà l'estat del sistema en cada passa. Aquesta comprovació us permetrà de tornar a executar la instal·lació sense perdre la feina realitzada, en el cas de que es produeixi una interrupció del vostre sistema enmig del proces d'instal·lació. Si teniu que tornar a executar una instal·lació, haureu de configurar el vostre teclat, reactivar la partició d'intercanvi (swap) i remuntar tots els discs prèviament inicialitzats. Qualsevol altra cosa que haguéssiu fet amb el sistema d'instal·lació haurà estat desada.

Durant tot el proces d'instal·lació se us mostrarà el menú principal titulat ``Men&250; Principal de la Instal&183;laci&243; de Debian GNU/Linux''. Les opcions superiors canviaran indicant-vos el progres de la instal·lació. Phil Hughes va escriure en el Linux Journal: that you could teach a chicken to install Debian! (fins i tot a un pollastre se li pot ensenyar a instal·lar Debian!) Amb això volia dir que el proces d'instal·lació no era més que un continu picoteig de la tecla Enter. La primera opció del menú d'instal·lació serà la següent acció que haurieu de fer d'acord amb el que detecta el sistema que ja heu fet. Hauria de dir ``Seg&252;ent'' i allí la següent passa del sistema d'instal·lació a realitzar.


5.9 ``Configurar el teclat''

Assegureu-vos de que la selecció està en l'opció ``Seg&252;ent'' i premeu Enter per a accedir al menú de configuració del teclat. Seleccioneu un teclat conforme amb la disposició usada pel vostre idioma nacional o seleccioneu el que millor s'adapti si aquest no està representat. Una vegada finalitzada la instal·lació podreu seleccionar un teclat entre una amplia varietat d'opcions (executant kbdconfig com a super-usuari (root) una vegada hagueu finalitzat la instal·lació).

Moveu la selecció fins al teclat desitjat i premeu Enter. Useu les tecles del cursor per a moure la selecció — aquestes es troben al mateix lloc en totes les disposicions de teclat dels diferents idiomes, així doncs són independents de la configuració del teclat.

Si esteu instal·lant des d'una estació de treball sense disc, seguidament es saltarà algunes passes, donat que no teniu discs locals que particionar. En aquest cas la següent passa serà ``Configurar la xarxa'', Secció 7.7. Despres d'això s'us demanarà que munteu la vostra partició arrel NFS en ``Muntar una partici&243; previament inicialitzada'', Secció 6.9.


5.10 La última oportunitat!

Ja us hem avisat de que feu una còpia de seguretat (backup) dels vostres discs? Aquesta és la primera oportunitat abans d'esborrar el vostre antic sistema. Si no heu fet còpies de seguretat de tots els vostres discs, treieu el disquet de la unitat, reinicieu el sistema i efectueu-ne les còpies de seguretat corresponents.


[ anterior ] [ Resum ] [ Nota de Copyright ] [ Continguts ] [ següent ]
Instal·lació de Debian GNU/Linux 3.0 per a Intel x86
versió 3.0.18, 18 December, 2001
Bruce Perens
Sven Rudolph
Igor Grobman
James Treacy
Adam Di Carlo